La tardor omple el paisatge de tonalitats ataronjades, ocres, marrons, fins i tot negres, i a Windsor els nostres plats també adquireixen aquests colors perquè sempre s’elaboren amb productes de temporada. La nostra taula esdevé un fidel reflex del territori i el clima que ens envolta. Hi ha moltíssims productes que donen personalitat a aquesta estació de l’any: bledes, cols, espinacs, pebrots, pastanagues, peres, raïm, castanyes, moniatos, bolets, carbasses, magranes, figues, caquis…
I la majoria, per no dir tots, els hem utilitzat o els fem servir al nostre restaurant per elaborar receptes amb què seduir el teu paladar amb sabors llargs i inoblidables. Avui t’expliquem coses que potser no coneixies de quatre d’ells, però en podrien ser molts més, tal és la riquesa del paisatge gastronòmic que ens envolta.
Castanya
Que potser el fruit més tardor. El que ens marca, com si fos un rellotge, que estem a l’octubre, novembre, desembre. Hi ha tantes maneres de gaudir-la… Crua, bullida, rostida, dolça… Fins i tot es fa pa de castanya, una alternativa històricament habitual en temps d’escassetat de farina de blat. A les cases se sol menjar rostida o en forma de pastís, però en restaurants com Windsor apareix en elaboracions més sofisticades, principalment en guarnicions de carn (de caça, sobretot). Per cert, sabies que les primeres castanyes van sortir d’Itàlia i que després van arribar a l’Antiga Grècia per expandir-se després pel món? I que a Espanya van estar a punt de desaparèixer de Galícia per una plaga a mitjans del segle XVIII i que el seu cultiu es va substituir pel de patates?
Moniato
Curiosa la trajectòria del moniato. Va ser descobert a Amèrica, es va introduir a Europa gràcies a Cristòfor Colom i, més de 500 anys després, la Xina acapara el 80% de la producció d’aquest tubercle dolç. De la cuina pot sortir rostit, en forma de crema, de sopa o com un xip, ideal per un aperitiu (que resulta més sa encara si es fa al forn perquè es fa servir menys oli). Ofereix versatilitat a l’hora de ser cuinat, ja que la seva dolçor li permet estar present en plats salats i dolços, com postres i pastissos. En contenir molta vitamina A, ajuda a la cura de la pell, a més de ser ric en hidrats de carboni, potassi, àcid fòlic i antioxidants i fibres, la qual cosa contribueix a millorar el trànsit intestinal.
Bolets
Encara que hi ha algunes varietats que poden trobar-se durant altres estacions de l’any, la tardor és el moment ideal per la seva quantitat, qualitat i varietat. I a Windsor sempre ens n’hem declarat fans. Especialment, de l’ou de reig, tan imprevisible i per aquest motiu tan apreciat quan apareix gairebé per sorpresa; del rovelló, que tant enamora
amb unes gambes de Palamós i uns cors de carxofa; de la múrgola, tan versàtil ella i que tan bé queda amb una crema de foie; o els ceps, que potser es gaudeixen crus, laminats (amb un oli de pinyons i tòfona), en carpaccio o cuinats, acompanyant carns nobles com el cérvol…
Carbassa
Les generacions més joves n’estan familiaritzades per la festa de Halloween, però els gourmets la gaudeixen des de fa moltíssims anys. Ve d’Àsia i no d’Amèrica, com molts creuen, i consten escrits que hebreus i egipcis ja la conreaven. Més enllà de la dada històrica, es pot menjar durant tot l’any, però és a la tardor quan apareixen els exemplars que més ens agraden perquè són més dolços que els que surten a l’estiu. És un producte amb poca aportació calòrica, i té baix contingut en hidrats de carboni i poquíssim greix, que fa d’aquest producte un ingredient ideal per a la cuina saludable que estem incorporant a Windsor cada vegada més. El plat més recurrent és la crema de carbassa. Infal·lible.
