Des de fa uns anys, la globalització ha comportat una varietat enorme, podria dir-se que gairebé infinita, de sabors, de productes, de tècniques culinàries … Una riquesa a la qual cap gourmet vol renunciar. Al cap i a la fi, la novetat sempre és un valor, i tastar plats desconeguts és una experiència enriquidora. Qui no es va sorprendre quan va tastar per primera vegada un ceviche, un plat que fins no fa gaire era pur exotisme a les nostres latituds? Qui no va sentir excitació quan es va estrenar amb el sushi, tan habitual avui a tantes taules de tants restaurants però que temps enrere era tan estrany en la nostra cultura occidental i mediterrània?
Però no cal oblidar un altre gran valor culinari, sovint oblidat en temps d’internacionalització i avantguardisme: la tradició. A Restaurant Windsor, ubicat al centre de Barcelona, la tenim molt en compte. Perquè els seus gustos ens identifiquen com a societat. De fet, els productes amb els quals es cuinaven els plats de tota la vida eren de proximitat, de la terra. Així s’elaboraven les receptes antigues. Receptes que, per descomptat, han anat evolucionant amb el pas de les dècades (ara són més lleugeres, menys calòriques, per exemple), però que mantenen viu el sentiment d’una comunitat que es reconeix, entre altres coses, pel que menja.
Aquest patrimoni gastronòmic no es pot perdre. I en aquesta època en la qual el temps és un bé tan escàs, cada vegada hi ha menys gent disposada a preparar a casa aquells plats dels nostres avantpassats. Els de l’àvia, sense anar més lluny. La memòria de qui som (som el que mengem) corre risc de desaparèixer. Per aquest motiu restaurants com Windsor juguen un paper tan important com a guardians d’una cuina tradicional.
A més del patrimoni cultural que suposa un receptari amb tants segles d’història, hi ha un altre patrimoni intangible: els plats de tota la vida ens connecten de manera immediata amb les nostres emocions, amb aquesta infantesa que gaudia de valent d’uns canelons, d’un fricandó, mandonguilles amb sèpia, d’un bacallà a la lleidatana, d’un trinxat, d’un arròs melós de gamba, d’una escudella … amb una sola mossegada es disparen records, sensacions… Només amb una mossegada… La felicitat.
Un altre valor a tenir en compte: la tradició i la temporalitat dels ingredients sempre van units. Perquè aquest receptari que té les seves arrels en el passat es va anar creant a partir de productes que es tenien a l’abast. La paraula globalització no existia al diccionari. Així, els tomàquets, les carxofes, els pèsols es cuinaven quan ho manava la natura. D’aquí la seva importància a l’hora de preservar el medi ambient (els pagesos tenen cura de la terra i el transport de productes de proximitat contamina) i l’economia de l’entorn (es compra a productors locals).
Al Restaurant Windsor, el nostre Menú Tradicions és un bon exponent de la fidelitat que tenim cap a la cuina de sempre i tots els valors que l’acompanyen. Això sí, actualitzada per adaptar-se als gustos actuals. Es tracta d’una proposta basada en el corpus de la cuina catalana, amb plats que canvien cada setmana, enriquida amb receptes d’altres cultures que ja formen part de la nostra memòria gastronòmica. Una gastronomia senzilla, honesta, humil i de producte, un salt enrere en el temps per menjar com ho fèiem a casa en els anys 70, 80 i 90 del segle passat. Ens acompanyes en aquest viatge? A gaudir en els nostres amplis salons o sales privades, la nostra terrassa d’hivern, a casa o a l’oficina, gràcies al nostre servei de delivery i take away.
