Malgrat la seva joventut (no té ni 40 anys), Carlos Alconchel porta molts anys al capdavant dels fogons de Windsor. Fuig del protagonisme mediàtic; prefereix que els seus plats parlin per ell. En aquesta breu entrevista parla de l’origen de la seva vocació, dels seus referents actuals, de la responsabilitat que comporta la seva feina…
– Des de petit ha estat un aficionat a la cuina, oi?
Sí. Vaig començar gràcies a la meva àvia. Sempre estava escoltant-la perquè m’agradava estar amb ella. M’anava explicant coses i jo anava menjant perquè ella sempre era a la cuina: feia guisats, croquetes, mandonguilles… D’adolescent ja em va venir la vocació de cuiner i vaig començar a aprendre.
– Quin va ser el primer restaurant on va treballar?
La meva primera feina professional va ser al restaurant La Garlana, a Sarrià. Era un local molt petit i el xef, que havia treballat a La Provença, va veure que tenia moltes ganes de continuar aprenent i em va recomanar per anar al treballar a La Provença. Allà vaig aprendre encara més i, passat un temps, vaig entrar a Windsor. Només tenia 21 anys! Quan ja en tenia 27, el Joan em va proposar ser el cap de cuina. Portava sis anys com a segon i el Joan va confiar en mí.
– Què sent al capdavant d’un local tan emblemàtic com Windsor?
Molta responsabilitat. Era molt jove llavors i aquesta és una casa molt gran, però de mica en mica, amb l’ajuda dels companys, s’ha pogut fer tot el que s’ha fet, que és molt.
– Actualitzar la cuina catalana, ni més ni menys. En aquest sentit, no són molts els restaurants com Windsor.
Hem anat actualitzant el receptari català amb noves tècniques, que van canviant. Ens hem d’anar adaptant i aconseguir un segell propi a través de les nostres receptes. Mai no baixo la guàrdia. Sempre estic provant, llegint, investigant, buscant… Miro molt a Internet, perquè hi ha moltes coses interessants; vaig al mercat a provar productes; parlo amb proveïdors i veig el que em porten; agafo idees de llibres; em fixo en el que fan els cuiners de màxim nivell…
– Quins són els seus referents a la cuina?
Joan Roca i Nandu Jubany. Perquè la seva cuina respecta molt el producte, no se’l carreguen, i això és el més important.
