La gastronomia catalana, de la qual fem bandera al restaurant Windsor, té un receptari molt ric, variat i antic, amb plats que tenen dècades, segles d’història. Un receptari on no poden faltar les postres, que sempre són el colofó ideal després d’un bon àpat. En aquest post repassem algunes de les més populars.
Crema catalana
La crema catalana és una de les postres més cèlebres de la nostra cuina. Aquesta deliciosa recepta té molts adeptes: crema de llet amb ou, canyella i pell de llimona o taronja amb sucre cremat per sobre. Precisament un dels ganxos de la crema catalana és el contrast entre el cruixent del sucre cremat i el cremós de l’interior. Els historiadors gastronòmics sostenen que aquest plat, que apareix en els receptaris medievals catalans ‘Llibre de Sent Soví’ (segle XIV) i ‘Llibre del Coch’ (segle XVI), és una evolució de la crema que es feia a l’època romana i la consideren una de les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. Li encantava al baró de Maldà, la va menjar Casanova en el se upas per Barcelona i apareix en les obres de l’escriptor Josep Pla i del poeta Miquel Martí i Pol.
A Restaurant Windsor és un dels nostres ‘hits’. La preparem d’una forma més lleugera i escumosa, en forma d’una emulsió que presentem en un plat fons de vidre que li confereix un toc chic, amb tots els ingredients per separat. D’una banda, una crema gominola de llimona, de l’altra una emulsió de crema, que se serveix amb un sifó i adquireix una textura suau i cremosa, i finalment un geladet de canyella i caramel, que aporta un toc fresc i envoltant al conjunt.
Mel i mató
Poques postres tan típiques, tan senzilles i tan antigues trobaràs als restaurants en ple segle XXI com aquesta: un tros de formatge fresc (el mató) de cabra o ovella que es cobreix amb mel. Tal qual. Encara que n’hi ha algunes variants, com la que porta sucre empolvorat sobre el làctic en comptes deel nèctar de les abelles, i la manera medieval de perfumar-lo, amb aigua de flor de taronger. La seva enorme popularitat es remunta a segles passats, com demostra el fet que forma part de la coneguda nadala ‘El noi de la mare’: “Què li darem, a n’el noi de la Mare? Què li darem que li sapiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató “.
A Windsor tenim una versió d’aquestes postres amb un recuit de drap d’Ullastret (una mena de mató) que servim acompanyat d’un gelat de mel i nous caramel·litzades. Val la pena tastar-lo!
Bunyols de vent
Els bunyols de vent, típics de Tots Sants, són el resultat de fregir boles de massa feta amb farina de blat, mantega i ous. Els anomenem “de vent” perquè s’inflen fins doblar el volum quan els passem per oli calent, encara que no són molt grans, ja que arriben a uns tres o quatre centímetres de diàmetre. Es poden farcir amb xocolata, dolços de crema…
La carta de postres de restaurant Windsor compta amb una adaptació dels bunyols de vent, que a més recorden el tradicional pa amb xocolata, oli i sal: els raviolis calents de xocolata. Irresistibles!
Panellets
Una altra de les postres que solen tenir una data fixa, al voltant de la celebració de Tots Sants, són els panellets. Aquestes boles de massapà s’elaboren amb ametlla en pols, sucre, clara d’ou i essència de llimona, i van recobertes de pinyons. Però avui en dia la creativitat dels pastissers és tal que la recepta base gairebé n’és una més, encara que segueix sent la que té més èxit. Des de l’arrebossat fins a la massa, es poden trobar ingredients i sabors com ara coco, ametlles, xocolata, cafè, mojito, gintònic, vermut, fruita de la passió, mango …
Pijama
Aquest és més ‘modern’ tot i tenir 60 anys. Data de 1951, exactament. Uns marines nord-americans que havien anat a dinar al 7 Portes van demanar un “Pêche Melba”, postres creat el xef Auguste Escoffier al segle XIX en homenatge a la cantant d’òpera Nellie Melba: gelat de vainilla, préssec en almívar i coulis de gerds. Com que no la tenien al restaurant, els cuiners van improvisar un plat amb un préssec en almívar, flam, una bola de gelat i nata muntada, i el van anomenar Pijama per la seva similitud fonètica amb les postres francès. La seva popularitat va ser immediata, tot i que sovint ha estat titllat de kitsch. Són moltíssims els establiments catalans que han versionat el popular pijama.
