Associat durant anys i anys a un tipus de consum i de consumidor poc glamurós, servit de qualsevol manera en un got de tub, el gintònic ha esdevingut el còctel més demandat en els últims temps. No obstant això, malgrat el seu èxit, són molts els que el gaudeixen però pocs el coneixen a fons. A continuació, t’expliquem diversos secrets sobre aquest combinat, de manera que el dia que el demanis a qualsevol bar o restaurant, el gaudeixis encara més.
1. L’aroma predominant de la ginebra és de baies de ginebre (Juniperus comunis), un arbust de petits fruits vermells i rodons de color porpra fosc.
2. A més de ginebre, la majoria de les ginebres porten coriandre, cardamom, comí i regalèssia. A partir d’aquí, cada marca afegeix els seus propis botànics. Per això és important no passar-se amb la quantitat de botànics en servir o demanar un gintònic. Per això, el gintònic clàssic només s’elabora amb ginebra, tònica, un cítric i bon gel (industrial, que es ven en benzineres i supermercats i que està fet amb aigua osmotitzada perquè refredi i no es fongui i s’aigualeixi el còctel).
3. Tot i l’enorme varietat de marques de ginebra (Espanya és el segon país que més en consumeix del món, després de Filipines), només hi ha quatre denominacions d’origen (no té a veure amb el lloc de procedència sinó amb la manera d’elaboració):
– Beguda espirituosa aromatitzada amb ginebró (un mínim grau alcohòlic del 30% i, en la preparació, es poden fer servir ginebre i altres substàncies aromatitzants d’origen natural).
– Gin (només pot estar aromatitzada amb baies de ginebre comú i amb un mínim grau alcohòlic del 37,5%).
– Gin destil·lat (en aquesta categoria queden excloses les ginebres amb base d’aiguardent; ha de tenir un alcohol inicial mínim de 96 graus i en la redestil·lació es poden afegir aromatitzants diferents dels del gin).
– London gin (l’aroma només s’introdueix amb una redestil·lació en alambins tradicionals d’alcohol etílic juntament amb els botànics, i el resultat de la destil·lació ha de contenir un grau alcohòlic mínim del 70%).
4. Si llegeixes London Dry en una etiqueta de ginebra, vol dir que és una elaboració clàssica, és a dir, que un cop destil·lada no s’enriqueix amb additius. Les London Dry poden ser destil·lades amb calor, infusionades a vapor (com la Bombay Sapphire) o en fred (Oxley). En canvi, si a l’etiqueta posa Distilled & Blended vol dir que després de la destil·lació hi han pogut afegir-sucre, un macerat… per enriquir el seu sabor i aroma.
5. Hi ha cinc grans famílies de ginebres seques. Les clàssiques, amb predomini de ginebre (Seagram’s, Plymouth, Tanqueray), les cítriques (Tanqueray Ten, Van Gogh, London # 1, Larios 1), les especiades (Magellan, Brecon, Citadelle), les herbals (Gin Mare, Blackwoods) i les afruitades o florals (G’Vine Floraisson, Fifty Pouns, Geranium).
6. La millor manera de tastar una ginebra és prendre-la sola, sense gel, en una petita copa. Cal agitar-la abans d’olorar i esperar uns segons perquè desaparegui la sensació alcohòlica i aflorin les notes especiades.
7. La millor tònica, segons els experts, és aquella que resulti més neutra perquè respecta els sabors de la ginebra i el botànic amb que s’acompanya. Encara que per a gustos, els colors. El mateix passa amb les proporcions del gintònic; segons els manuals, hauria de portar 4-5 centilitres de ginebra i 20 de tònica.
8. El gintònic es pot servir en copa baló o en un got old-fashioned, ample i no gaire alt. Amb el primer no s’escalfa la beguda en subjectar amb les mans perquè es pot agafar pel peu de la copa. Amb el segon es poden apreciar aromes i sabors del gintònic igual que amb el primer perquè té una boca ampla i la seva capacitat (60-70 centilitres) permet que càpiguen tres o quatre glaçons de gel perfectament.
9. En servir la tònica, cal deixar-la caure sobre una cullereta suaument perquè no es perdi el gas i barregi bé. Com menys es remogui, millor: així es mantindrà el carbònic.
10. Un gintònic no és una beguda forta si s’ha elaborat amb les proporcions adequades. Es calcula que té uns 8 graus d’alcohol, menys que un vi blanc i gairebé el mateix que una cervesa doble malta.
11. El gel es comença a fondre al cap d’uns 20 minuts, de manera que aquest és el temps ideal per gaudir al màxim d’un gintònic sense que l’aigua que deixarà anar el glaçó distorsioni sabors i aromes.
12. El gintònic, begut amb moderació, és sa. De fet, la ginebra neix perquè a mitjans del segle XVII un metge holandès va inventar la ginebra per posar remei a mals relacionats amb la mala circulació de la sang i malalties renals a través de les baies de ginebre, riques en potassi i diürètiques. La tònica es feia servir per curar la malària. Tots dos ingredients es van unir en forma de gintònic al segle XIX. Aquest combinat és digestiu, per la qual cosa es recomana després d’àpats abundants; ajuda contra la retenció de líquids i afavoreix el drenatge dels ronyons, la qual cosa ens protegeix d’infeccions urinàries. És antisèptic i antiespasmòdic, combat problemes respiratoris com el refredat; és menys calòric que els còctels que porten whisky o rom; no conté colesterol ni àcids grassos.
I, sobretot, alegra l’esperit perquè ens posa de bon humor. Hi ha res millor que prendre un gintònic en bona companyia? I fer-ho, a més, a la nostra terrassa una nit d’estiu?
