Hi ha qui estima les tradicions i qui en fuig d’elles com de la pólvora, encara que gairebé tothom, fins i tot aquells decidits a evitar els convencionalismes, acaba abraçant alguna tradició nadalenca. Sobretot les gastronòmiques, que solen convèncer fins i tot els més outsiders. I és que qui es resisteix al plaer d’una bona escudella? O a tancar les festes amb un tortell de Reis (fava inclosa)? Qui diu no a acabar l’any amb raïm i brindant amb cava? Repassem algunes de les nostres tradicions nadalenques, tant gastronòmiques com culturals, més significatives, des de les neules a l’estimat tió, que sens dubte són, per a molts, la millor manera d’entrar amb bon peu al 2019.
L’escudella
El plat català per excel·lència és típic de festes, especialment del dinar del 25, tot i que hi ha qui el prepara la Nit de Nadal i qui el reserva per a Sant Esteve, el 26 de desembre. Aquesta recepta ancestral, que va començar sent pagesa i amb el temps s’ha anat sofisticant, consta d’una sopa de galets i un plat de carns, verdura i llegums, amb els quals s’ha elaborat la sopa, que se serveixen al centre de la taula. En el cas de l’escudella, cada cuiner ha anat adaptant la recepta al seu gust i el dels seus convidats, malgrat que no solen faltar les tradicionals pilotes elaborades amb carn de porc i vedella, a més d’ou i molla de pa. A A Windsor oferim any rere any el nostre tradicional Menú Escudella, i presentem una versió desgreixada, molt especial, d’un dels nostres plats preferits del receptari català.
Els canelons
Plat típic nadalenc, present a gran quantitat de llars, especialment el dia de Sant Esteve (26 de desembre). Els canelons són de carn a la recepta original, malgrat que s’ha anat sofisticant amb els anys i ja hi ha qui els elabora de verdures o bolets, per posar només alguns exemples de les innombrables versions que es poden fer d’un simple caneló. A Windsor preparem la recepta tradicional, amb una beixamel de tòfona negra, tot i que també tenim el de cua de bou estofat, desossat i embolicat en pasta. Per què es mengen el 26 de desembre? Perquè s’elaboraven amb les carns que havien sobrat el dia anterior, que es picaven i embolicaven en una làmina de pasta acompanyada de beixamel. Ara els temps, per fortuna, han canviat, però hi ha nombroses llars on segueixen sense perdonar-se els clàssics canelons de Sant Esteve.
El raïm
Poques persones renuncien als dotze raïms de Cap d’Any, però segur que són molts els que no saben d’on ve aquesta curiosa tradició. Explica la llegenda que la tradició data de la dècada de 1880, quan la classe burgesa espanyola va començar a celebrar el Cap d’Any a la francesa: menjant raïm i prenent vi escumós. Sembla ser que un temps després els madrilenys van començar a baixar a celebrar el canvi d’any a la Puerta del Sol, i es diu que menjaven raïm mentre sonaven les campanades per burlar-se dels costums de les classes benestants. Va ser així com es va instaurar una tradició que se celebra també a molts països de Llatinoamèrica i que simbolitza la prosperitat dels següents dotze mesos, cadascun representat per un raïm.
El tió
Aquest tronc nadalenc amb barretina, potes i un somriure és el rei del Nadal entre els més petits. És una tradició d’origen rural i precristià molt arrelada a Catalunya i Aragó, que representa un tronc destinat a donar llum i calor a la llar durant els mesos més freds de l’any. En l’actualitat, molts nens van a buscar el seu tió al bosc a principis de desembre i l’alimenten durant tot el Nadal (hi ha, fins i tot, divertidíssims vídeos a Youtube en què es veu com menja el tió a les nits, mentre tots dormen). Més tard, quan arriba el Nadal, el tronquet que ha estat ben alimentat caga un munt de regals i llaminadures mentre se li colpeja amb un bastó. Aquesta escatològica tradició és famosa arreu del món: fins i tot l’actor Viggo Mortensen explicava recentment a la televisió nord-americana els detalls d’aquesta curiosa tradició nadalenca catalana.
El brindis amb cava
A Windsor som uns grans aficionats al cava, i tenim la sort de comptar a la nostra carta de vins amb les referències més importants de tot el territori català. El cava és una beguda típica de celebracions, i se sol prendre al costat de les postres nadalenques, després d’haver brindat amb els nostres. Malgrat que cada vegada més s’està posant de moda com una beguda gastronòmica, que pot acompanyar sense problemes un menú llarg, encara hi ha molta gent que associa el cava al moment del brindis. Un suggeriment? Els rosats estan més de moda que mai. I si n’incorporem algun a la taula nadalenca?
El caganer
No només el tió simbolitza l’afició per l’escatologia que es respira a Catalunya. També el caganer, una figura típica dels pessebres catalans, demostra que el sentit de l’humor és una cosa que no pot faltar mai, ni tan sols en dates tan solemnes com el Nadal. És difícil trobar a Catalunya cap racó que no tingui el seu pessebre amb el corresponent caganer, que de vegades pren forma d’una persona famosa. De fet, a Catalunya està molt arrelada la tradició del pessebre, i hi trobem pessebres vivents de gran fama, amb una àmplia tradició, a nombrosos pobles i localitats.
Les neules
Els amants d’aquests neules tubulars elaborades amb una fina galeta es passen onze mesos esperant que arribi el Nadal per gaudir del seu dolç preferit. Suaus, lleugeres i delicioses, hi ha qui no canviaria mai les neules per cap altre dolç, per més sofisticat que sigui.
Tortell de Reis
Aquest pastís deliciós és el preferit de molta gent, que el menja amb certa sensació agredolça perquè suposa també el punt i final de les festes nadalenques, que solen ser intenses i emotives. El tortell de Reis té forma de rosca, s’elabora amb pasta de full i pasta choux, i es cobreix amb sucre glass i fruita confitada. La tradició diu que s’ha de posar a l’interior del tortell una figureta d’un rei, i a qui li toqui es posarà la corona que sempre acompanya el dolç, i també una fava, el receptor de la qual serà l’encarregat de pagar el tortell.
