Des de fa un temps relativament curt, el vermut s’ha posat de moda a les grans ciutats. Mai s’ha perdut el costum de l’aperitiu fora de les metròpolis, però d’un temps ençà s’ha estès per tot arreu. Alguns poden pensar que es tracta d’una moda recent i altres diran que és una tradició que ve de fa un parell de generacions i recorden els seus pares i avis a la taula picant alguna cosa i bevent un vermut.
Però cal saber que l’origen d’aquesta beguda que tant ve de gust abans de menjar té les seves arrels en segles i segles enrere. Uns investigadors de Pennsilvània afirmen que va néixer a la Xina l’any 1.250 abans de Crist perquè es van trobar restes de vi d’arròs barrejat amb absenta, crisantem i flors en un antic vas de la dinastia Shang, i que d’aquí va passar a l’Índia abans de arribar a Grècia a través de la ruta de la seda. El recorregut històric-geogràfic fa que aparegui de manera natural a la Roma antiga (Plini el Vell va deixar la recepta d’un vi medicinal macerat amb 66 herbes en el volum 37 d”Història Natural’).
En qualsevol cas, el vermut ha anat evolucionant durant tot aquest temps fins a esdevenir el que és ara. Els historiadors recorden que es macerava el vi amb espècies, i fins i tot amb drogues i plantes aromàtiques. Però sempre associat a un ús medicinal. El 1549, Constantino Cesare De Notevoli citava en el llibre ‘Ammaestramenti dell’agricoltura’ una recepta de vi amb absenta que era terapèutica i curativa. I el 1570, Giovanantonio Soderini escriu que el vermut és d’origen alemany i hongarès, i es refereix al “polí”, una beguda aromatitzada que s’elabora a Bulgària.
Un altre salt en la història. Anem a 1773, any en què el metge Villifranchi publica ‘Enologia toscana, ossis Memòria sopra i vini’, en què parla d’un licor que barreja vi i absenta, i que ell anomena ‘absinthiamtum’ o ‘absinthianumvinum’. Són begudes que pels seus ingredients i la seva manera d’elaborar-se connecten amb el que és el vermut avui en dia, però no tenia encara la denominació actual ni un consum lúdic com succeeix en l’actualitat.
És a Torí, el 1786, on neix el vermut com l’entenem en l’actualitat. El seu autor és el licorista torinès Antonio Benedetto Carpano, que rescata una recepta bavaresa usant un vi blanc moscato amb una barreja d’almenys 30 herbes alpines com el donzell. La bateja vermut, pel donzell que porta, i que en alemany és wermut. El seu èxit entre artistes, burgesos i polítics és total, de manera que el seu establiment, anomenat La Bottega de Carpano, havia d’obrir les 24 hores del dia.
A partir dels anys posteriors neixen les grans marques que encara avui segueixen dominant el mercat. La família Cinzano, que distribuïa aiguardent i licors de cirera, va començar a fer el seu vermut en la dècada de 1850 i Martini & Rossi & Sola va néixer el 1863, quan es van associar tres treballadors d’un celler de Sant Salvatore de Monferrato: el director (Alessandro Martini), l’enòleg (Luigi Rossi) i el comptable (Teofilo Sola).
D’Itàlia, el vermut salta a França, quan els licoristes de Chambery Comoz, Chavasse i Dolin creen el vermut blanc. D’aquí que el negre sigui conegut com vermut italià i el blanc com vermut francès. Potser la marca francesa més internacional sigui Noilly Prat. I té la seva raó: Joseph Noilly i el seu gendre Claudius Prat van adaptar el vermut italià amb vins del Llenguadoc Rosselló i herbes provençals i el van exportar als Estats Units.
Es té constància que el vermut italià va arribar als Estats Units el 1838 gràcies als germans Cora, procedents de Torí i que a Catalunya va entrar per Reus. Se sap que Yzaguirre va ser de les pioneres a l’hora de comercialitzar-lo (1884) amb un vi elaborat amb xarel·lo i parellada. Martínez Lacuesta (la Rioja) i Quina Valdespino (Jerez) van ajudar a expandir el vermut a Espanya.
I ara que ja saps d’on ve el vermut, ¿et ve de gust prendre’n un?
A Windsor tenim una àmplia gamma d’aquest licor: Vermut Lustau Vermell (de Jerez de la Frontera), Yzaguirre (Reus), Noilly Prat (Provença), Martinez Lacuesta (Rioja), i els italians Carpano Punt Emes, i els Martini. D’aquests últims Bianco, Rosso, Riserva Speciale Rubino, Risierva Speciale Ambrato i algun producte a base de vermut i vi escumós com són el Royal Bianco i el Martini Royal Rosato.
No és tot, també fem algunes receptes amb vermut, com un rap amb puré de carbassa i reducció de vermut negre: riquíiiiiiiissim.
