A Restaurant Windsor ens posem exquisits perquè en aquest article et parlarem de caviar. Però no del que tu creus, sinó del verd. És a dir, dels pèsols. D’una de les lleguminoses més saboroses i apreciades pels gurmets. Escassa perquè és molt estacional i, per tant, més cara. Per això en diuen, i amb raó, caviar verd.
Resulta curiós el que passa a tanta gent amb aquest menjar: quan eren nens o nenes, molts els odiaven. Segurament perquè se solien menjar molt bullits. Però avui dia són un plaer per al paladar si, com fem a Windsor, es mengen el dente, amb aquesta pell tan fina, i amb tot el seu sabor explotant a la boca.
Sobretot si es tracta de pèsols del Maresme, els de la varietat garrofal, els que utilitzem al restaurant i als quals dediquem un Menù especial. Sempre atents als productes que ens brinda cada temporada, no podem deixar passar l’ocasió de preparar-los en plats com l’ou mollet amb trossets de cansalada i tòfona laminada o l’amanida amb tomàquet Raf i verds de temporada (com poden ser, a més dels pèsols, les favetes o els tirabecs). Al Menú Tradicions, fa pocs dies, els hem fet en una truita amb botifarra negra. I en temporades anteriors els hem servit ofegats, amb ceba tendra i un tros de cansalada i botifarra negra, o secs, amb fuagràs d’ànec marcat a la planxa. Fins i tot guisats amb gambes de Palamós i servits amb làmines de tòfona negra!
Com veus, a més del seu sabor extraordinari, la seva versatilitat és un punt a favor. Un altre reclam irresistible: el caràcter saludable. És bo per a la circulació, ajuda a reduir el colesterol, pot prevenir infarts de miocardi o angina de pit, regula els nivells de sucre a la sang i prevé el restrenyiment. Una autèntica perla, com podeu comprovar.
Nosaltres fem servir l’anomenat pèsol garrofal, una varietat que es cultiva al Maresme, sobretot a Sant Andreu de Llavaneres (d’aquí que també sigui conegut com el pèsol de Llavaneres), des de temps immemorials. La primera referència d’aquesta varietat, també coneguda com a floreta, es remunta al segle XVII, quan Francisco Zamora va escriure al llibre ‘Diari de viatges i fets a Catalunya’ que hi havia pèsols a la zona de Mataró que es destinaven a ser venuts a Barcelona . No és l’única referència sobre això; dècades i segles després s’ha continuat deixant constància del comerç de la lleguminosa, com les exportacions a França.
Es creu que la seva presència als camps de garrofers (garrofers, en català) va propiciar una adaptació de la planta específica a la zona. De fet, la llavor que s’utilitza la produeixen els mateixos pagesos del poble (els de Llavaneres estan distingits amb una marca de garantia de qualitat). Se sembra cap a octubre en terrenys silicis i sorrencs, i la planta pot arribar a mesurar més de dos metres d’alçada (per això no se sol cultivar en hivernacle). Les beines contenen entre 4 i 10 pèsols, que es distingeixen perquè són lleugerament més petits que els convencionals i, sobretot, més tendres i dolços, característiques que els fan tan temptadors.
Oi que ve de gust tastar-los? Si tens l’anhel, ja ho saps: al Restaurant Windsor ens agraden tant com a tu, i per això sempre que es pot els tenim a la carta. Que els gaudeixis! Reserva ja taula per descobrir el Menú del Pèsol Garrofal!
