Pocs productes catalans tenen la fama i el prestigi de la gamba de Palamós. Aquest reconeixement és ben merescut: les gambes són un tresor gastronòmic de primer ordre que compta fins i tot amb un segell de marca de qualitat. Un regal de litoral de l’Empordà que aprecien fins i tot els paladars menys gourmet. Ho sabem bé a Restaurant Windsor, on els nostres clients gaudeixen d’allò més amb ella. És, sens dubte, un dels plats preferits pels nostres clients durant tots els anys que portem oberts. En aquest article volem retre-li el nostre particular homenatge explicant-ne algunes coses que potser no sabies.
La gamba vermella es captura, principalment, a la costa de Palamós (d’aquí el seu nom) i la veïna Sant Antoni de Calonge (a sud), encara que també es pesca a Begur, més a nord, per exemple. Aquesta espècie és tan particular perquè s’alimenta de la fauna i flora marines que es troben al fons marí d’aquella zona, d’aquí que el seu sabor, més dolç que el d’altres gambes, sigui únic, a més de potent i delicat alhora . A més del seu característic color vermellós i la seva textura ferma, la gamba aporta molta frescor en boca.
Aquest fons marí en què viu, que s’estén a banda i banda de la població gironina que li dona nom, té molts canons i talussos. La gamba troba allà un hàbitat ideal: rocós, a uns 400 metres de profunditat, amb una biodiversitat ideal per al seu desenvolupament i alimentació a base d’algues, minerals, etc.
Encara que pugui sorprendre, la gamba de Palamós no és un producte mil·lenari. De fet, no fa ni un segle que va ser ‘descoberta’. Els historiadors situen el 1930 un fet decisiu: va ser aquest any quan pescadors de l’Ametlla de Mar, població de la costa sud de Catalunya, van arribar a Palamós i van ensenyar als locals la pesca d’arrossegament: es tira una xarxa des de la barca i amb ella s’arrossega el fons marí, capturant el que troba al seu pas. Entre d’altres animals, la gamba vermella. Després de la incorporació d’aquest art de pesca, el que va venir després va ser una història d’èxit. De la mar als plats dels pescadors i les cases de la zona, després als restaurants, i d’aquí a la fama.
La millor temporada per capturar-la és entre els mesos de maig i juliol. Els pescadors surten de matinada cap als caladors on viuen per tirar les seves xarxes. A la tarda tornen a recollir-les i, si aconsegueixen capturar-les, subhastar-les al port. Una estampa que val la pena viure per valorar aquest menjar tan exquisit.
A la planxa són un plaer, potser la manera més popular i agraïda de cuinar-les, tot i que admeten altres tècniques als fogons. Això sí, no cal oblidar-se del millor: xuclar el cap per extreure tota la seva essència. De fet, diversos restaurants de Palamós i Sant Antoni de Calonge celebren cada any, de maig a juliol, el Menú de la Gamba, el lema del qual és ‘Xucla’n el cap i llepa-te’n els dits’. Una cosa que et convidem a fer a Restaurant Windsor. Hi ha plaers a la vida als que ningú es pot resistir. I la gamba de Palamós n’és un d’ells.
